Blogia
Literatura catalana

Joan Viñoli

Aquest poema té un única estrofa de 8 versos. Aquest poema el podem interpretar com que sempre tenim que tenir els ulls oberts davant la foscor, és a dir, no perdre la il·lusió per les coses, no perdre la il·lusió quan les coses van malament, és a dir quan hi ha foscor.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Aquest poema de Joan Viñoli té dues estrofes de 5 versos cada una. Tots els versos tenen deu síl·bes, per tant són decasíl·labs. I per tant el poema és d'art major. La rima és consonant i és: ABCDE, FGHIJ.  Aquest poema descriu dues situacion del autor. Quan ell era infant descriu que quan tothom ja estava durmint ell posava en el seu pessebre molsa humida i així veia clar el paisatge, podem dir que tenia il·lusions, veia el futur amb il·lusions. I quan és vell  que intenta fer poemes amb les mans tremoloses, es troba trist i mira la tenebra que la podem interpretar com la mort.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984)

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984) Poeta de formació autodidàctica, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurarse a l'emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l'ésser. Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l'esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri. De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. El to de Les hores retrobades (1951) és marcadament elegíac dins aquest estil. El callat (1956) deu l'origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s'imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d'un llenguatge clarament simbòlic. Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l'objectivació i la despersonalització. Altres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977) i El griu (1978). El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 però continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i amb Passeig d'aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura. Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondències (1987).

Extret de: http://www.xtec.es/~jducros/Joan%20Vinyoli.html
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres