Poeta portuguès. Va passar la seva infància i joventut en la República de Sud-àfrica i va iniciar estudis de dret en la Universitat del Cap, i va regressar a Lisboa en 1905. Va iniciar la seva obra literària en anglès, encara que a partir de 1908 va créixer el seu interès per la llengua portuguesa. La seva obra és una de les més originals de la literatura portuguesa i va anar, juntament amb Sá Carneiro, un dels introductors en el seu país dels moviments d’avantguarda. A partir de 1914 va projectar la seva obra sobre tres heteronímies: Ricardo Reis, Álvaro de Campos i Alberto Caeiro, per a qui va inventar personalitats divergents i estils literaris distints. Enfront de l'espontaneïtat expressiva i sensual de Caeiro, Ricardo Reis treballa minuciosament la sintaxi i el lèxic, inspirant-se en els arcaistes del segle XVIII. Álvaro de Campos evoluciona des d’una estètica pròxima a la de Whitman fins a unes preocupacions metafísiques en la tasca d’explicar la vida des d’una perspectiva racional. Sobre aquests desdoblaments del poeta en diverses personalitats, es reflecteixen els seus distintes conflictes, i elabora la seva pròpia obra poètica, de vegades experimental, una de les més importants del segle XX i que en la seva major part va romandre inèdita fins a la seva mort. La seva poesia, que suposa un intent per superar la dualitat entre raó i vida, va ser recollida en els volums Obres Completes: I. Poesies, 1942, de Fernando Pessoa; II. Poesies, 1944, d'Álvaro de Campos; III. Poemes, 1946, d'Alberto Caeiro; IV. Odes, 1946, de Ricardo Reis; V. Mensagem, 1945; VI. Poemes dramàtics; VII. i VIII. Poesies inèdites, 1955-1956.
Poeta portuguès. Va passar la seva infància i joventut en la República de Sud-àfrica i va iniciar estudis de dret en la Universitat del Cap, i va regressar a Lisboa en 1905. Va iniciar la seva obra literària en anglès, encara que a partir de 1908 va créixer el seu interès per la llengua portuguesa. La seva obra és una de les més originals de la literatura portuguesa i va anar, juntament amb Sá Carneiro, un dels introductors en el seu país dels moviments d’avantguarda. A partir de 1914 va projectar la seva obra sobre tres heteronímies: Ricardo Reis, Álvaro de Campos i Alberto Caeiro, per a qui va inventar personalitats divergents i estils literaris distints. Enfront de l'espontaneïtat expressiva i sensual de Caeiro, Ricardo Reis treballa minuciosament la sintaxi i el lèxic, inspirant-se en els arcaistes del segle XVIII. Álvaro de Campos evoluciona des d’una estètica pròxima a la de Whitman fins a unes preocupacions metafísiques en la tasca d’explicar la vida des d’una perspectiva racional. Sobre aquests desdoblaments del poeta en diverses personalitats, es reflecteixen els seus distintes conflictes, i elabora la seva pròpia obra poètica, de vegades experimental, una de les més importants del segle XX i que en la seva major part va romandre inèdita fins a la seva mort. La seva poesia, que suposa un intent per superar la dualitat entre raó i vida, va ser recollida en els volums Obres Completes: I. Poesies, 1942, de Fernando Pessoa; II. Poesies, 1944, d'Álvaro de Campos; III. Poemes, 1946, d'Alberto Caeiro; IV. Odes, 1946, de Ricardo Reis; V. Mensagem, 1945; VI. Poemes dramàtics; VII. i VIII. Poesies inèdites, 1955-1956.
0 comentarios