Blogia

Literatura catalana

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984)

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984)

Poeta de formació autodidàctica, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurarse a l'emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l'ésser. Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l'esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri. De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. El to de Les hores retrobades (1951) és marcadament elegíac dins aquest estil. El callat (1956) deu l'origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s'imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d'un llenguatge clarament simbòlic. Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l'objectivació i la despersonalització. Altres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977) i El griu (1978). El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 però continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i amb Passeig d'aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura. Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondències (1987).

Extret de: http://www.xtec.es/~jducros/Joan%20Vinyoli.html

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

POEMA DE J.V. FOIX

POEMA DE J.V. FOIX

Del llibre de poesia Desa aquests llibres al calaix de baix de J.V. Foix

POEMA VISUAL DE J.V. FOIX

POEMA VISUAL DE J.V. FOIX

COMENTARI DEL POEMA VISUAL

Aquest poema visual ens ensenya la idea que tenia J.V Foix sobre Catalunya, una Catalunya lliure, una Catalunya independent. I ens ho marca dibuixant a Catalunya i indicant en el mar Mediterrani per tots els seus costats.

Per què Foix estimava tan la Mediterrània?

Podem dir que Foix era un gran admirador del mar Mediterrani ja que se sentia part d'ell, era la seva terra. A més a més podem dir que per a ell el mar Medieterrani representava la pau, la tranquilitat, la serenó, etc. I per tot aquests motius introduí la Mediterrània en molts dels seus poemes.

Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix i Mas, poeta, periodista i assagista, nasqué a l’antic poble de Sarrià, avui barri de Barcelona, el 1893 i morí el 1987. Signà la seva obra amb el nom J. V. Foix.Inicià els estudis de dret i continuà el negoci de la pastisseria familiar.Fou redactor de La revista, on col·laborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes (1917). Va ser també l' animador de la revista sarrianenca La consola (1919-1920), on inserí ja algun cal·ligrama.Va ser redactor de L’amic de les arts (1926-1928), de Sitges, i de Quaderns de Poesia (1935-1936), on figuren els seus principals textos teòrics sobre l’avantguarda. Fou amic de Dalí, Miró, Éluard i García Lorca.

 Poesia

  • Sol i de dol, 1947 (sonets)
  • Les irreals omegues, 1949
  • On he deixat les claus?, 1953
  • Onze Nadals i un Cap d'Any, 1960
  • Desa aquests llibres al calaix de baix, 1964
  • Obres completes I, 1974 (poesia de 1971 a 1973)
  • Cròniques de l’ultrason, 1985

 Prosa poètica

  • Del "Diari 1918", 1956
  • L'estrella d'en Perris, 1963
  • Darrer comunicat, 1969
  • Allò que no diu "La Vanguardia", 1971
  • Tocant a mà, 1972
  • Obres completes II, 1979

Articles periodístics

  • Els lloms transparents, 1969
  • Mots i maons, o a cascú el seu, 1971
  • Obres completes III, 1985 (articles entre 1921 i 1936)

Retrats literaris

  • Catalans de 1918, 1965
 extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix 

ÀNGEL GUIMERÀ TORNA AL TNC AMB

ÀNGEL GUIMERÀ TORNA AL TNC AMB

Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), després de Terra baixa, Maria Rosa i La filla del mar, amb En Pólvora, un drama de passions amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer.

En Marcó, anomenat en Pólvora pels seus cops de geni, ha hagut de fugir a França per haver mort un home, deixant enrere la feina a la fàbrica tèxtil, els amics, i un amor, la Taneta, ara pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica. Desafiant les autoritats, en Marcó torna al poble al cap d'un parell d'anys per recuperar la Taneta, però ella ara està amb en Francesc.

El director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, dirigeix a la Sala Gran del TNC aquesta obra protagonitzada per Julio Manrique, Anna Sahun, Santi Ricart, Jordi Banacolocha, Miquel Bonet, Manel Dueso, Anna Güell, Mireia Llunell, Marc Rodríguez i catorze figurants de cinc grups teatrals d'aficionats de Sabadell.

A MÉS A MÉS...

A MÉS A MÉS...

Salvador Espriu és el creador del mite de Sinera (Arenys llegit al revés). El mite de Sinera representa, per al poeta, principalment tres coses:

  • És el paradís perdut de la infantesa, l’espai on de petit, havia jugat i s’havia sentit feliç.
  • És la petita pàtria desolada i silenciosa de la postguerra, per on el poeta passeja, sol, intentant recuperar el record d’un temps passat.
  • És el cementiri del seus familiars i amics morts i el seu propi cementiri.

II

II

COMENTARI DE POEMA: Aquest poema té una única estrofa de 9 versos, on Espriu ens parla d’un paisatge familiar, el qual ell hi té una gran estimació, en aquest cas el mar, la sorra, les vinyes, els rials, que és una riera petita i manifesta la seva enyorança d’un temps passat, que s’ha perdut definitivament.

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

COMENTARI DE POEMA: Aquest poema és un plagi del poema de Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple  i Pere Quart vol arribar a explicar el mateix que Espriu ja que Pere Quart també va viure a Catalunya durant la Guerra Civil española i ell també volia marxar de la seva terra pero per les mateixes raons que Salvador Espriu, Pere Quart tampoc marxa.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

COMENTARI DE POEMA:Aquest poema té una única estrofa de 20 versos els quals expliquen com era la terra de Salvador Espriu, Catalunya, una terra que  anomena que és: covarda, vella, salvatge, àrida, pobra, bruta, trista i dissortada ja que en aquella època Catalunya estava patint la Guerra Civil espanyola. I quan diu, en el poema, que ell voldria marxar nord enllà es refereix a França, ja que aquella terra, per a ell, és tot el contrari que Catalunya, per a ell França és noble, culta, rica, lliure. Però no marxa perquè la gent pensaria que abandona la seva terra, que abandona la lluita, que marxaria del seu indret i per això mai marxarà de Catalunya i es quedarà fins a la mort.  

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

BIOGRAFIA DE SALVADOR ESPRIU

BIOGRAFIA DE SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.

Publica les novel•les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l’acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d’Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutja la Creu d’Alfons X el Savi.

Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

COMENTARI DEL POEMA: SI LA PARLO DE LA MORT...

Miquel Martí i Pol en aquest poema s'atraveix a parlar de un tema que per molta gent és un tema tabú i que fa por parlar d'això que és la mort. Miquel Martí Pol, amb un vocabulari molt ric, parla de la seva mort una mort que la té present que sap que arribara d'aquí poc perquè ell té esclerosi múltiple, una enfermetat irreversible i en comptes de tirar la tovallola i desaprofitar la vida que li queda ell en fa un poema de tot això, i ho expressa i ho transmet en aquest poema. Aquest poema té una única estrofa de 18 versos.

COMENTARI DEL POEMA PRIMAVERA

Aquest poema l'escollit perquè el vocabulari és fàcil d'entendre però alhora enriqueix molt el poema, a més a més dóna un punt de vista molt poètic i emotiu de la primavera. Miquel Martí i Pol utilitza el vol de una oreneta per descriure un poble que ha arribat la primavera. Descriu un dia qualsevol d'un poble que podria ser el nostre en el que ha arribat aquesta estació tan maca i tan emotiva com la descriu ell. Aquest poema té 5 estrofes, la primera estrofa té 4 versos. la segona i la tercera tenen 6 versos, la quarta té 8 versos i la última té 2 versos. Miquel Martí i Pol utilitza molt l'encavalcament en aquest poema, com en els versos 17-18 i 23-24.

POEMES DE MIQUEL MARTÍ I POL

POEMES DE MIQUEL MARTÍ I POL

POEMES DE MIQUEL MARTÍ I POL

POEMES DE MIQUEL MARTÍ I POL

POETA DEL MES: MIQUEL MARTÍ I POL

POETA DEL MES: MIQUEL MARTÍ I POL

 Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 - 11 de novembre de 2003) va ser un dels poetes catalans mes populars del segle XX.D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per llegir abundosament. El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanya el premi Óssa Menor amb Paraules al vent.El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. Al 1970, se li diagnosticà una esclerosi múltiple. El 1973, va haver d'abandonar la feina a la fàbrica, i esdevingué pensionista de gran invalidesa. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí I Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.La seva obra ha estat traduïda al castellà, asturià, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, hebreu, eslovè, búlgar, rus i japonès.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Benvinguts!

Aquesta és la llibreta que es podra utilitzar durant tot el curs en la assignatura de literatura catalana. Aquesta web s'utilitzarà per publicar articles relacionats amb l'assignatura, activitats, comentaris de tot tipus, etc.

Espero que us agradi!

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres