Blogia
Literatura catalana

Espriu

A MÉS A MÉS...

A MÉS A MÉS...

Salvador Espriu és el creador del mite de Sinera (Arenys llegit al revés). El mite de Sinera representa, per al poeta, principalment tres coses:

  • És el paradís perdut de la infantesa, l’espai on de petit, havia jugat i s’havia sentit feliç.
  • És la petita pàtria desolada i silenciosa de la postguerra, per on el poeta passeja, sol, intentant recuperar el record d’un temps passat.
  • És el cementiri del seus familiars i amics morts i el seu propi cementiri.

II

II COMENTARI DE POEMA: Aquest poema té una única estrofa de 9 versos, on Espriu ens parla d’un paisatge familiar, el qual ell hi té una gran estimació, en aquest cas el mar, la sorra, les vinyes, els rials, que és una riera petita i manifesta la seva enyorança d’un temps passat, que s’ha perdut definitivament.

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA COMENTARI DE POEMA: Aquest poema és un plagi del poema de Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple  i Pere Quart vol arribar a explicar el mateix que Espriu ja que Pere Quart també va viure a Catalunya durant la Guerra Civil española i ell també volia marxar de la seva terra pero per les mateixes raons que Salvador Espriu, Pere Quart tampoc marxa.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE COMENTARI DE POEMA:Aquest poema té una única estrofa de 20 versos els quals expliquen com era la terra de Salvador Espriu, Catalunya, una terra que  anomena que és: covarda, vella, salvatge, àrida, pobra, bruta, trista i dissortada ja que en aquella època Catalunya estava patint la Guerra Civil espanyola. I quan diu, en el poema, que ell voldria marxar nord enllà es refereix a França, ja que aquella terra, per a ell, és tot el contrari que Catalunya, per a ell França és noble, culta, rica, lliure. Però no marxa perquè la gent pensaria que abandona la seva terra, que abandona la lluita, que marxaria del seu indret i per això mai marxarà de Catalunya i es quedarà fins a la mort.  

BIOGRAFIA DE SALVADOR ESPRIU

BIOGRAFIA DE SALVADOR ESPRIU Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.

Publica les novel•les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l’acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d’Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutja la Creu d’Alfons X el Savi.

Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.