Enric Casasses

Poema de Casasses anomenat A casa, tants dels tants que es troba dintre de la seva obra La cosa aquella (1982, premi Crítica Serra d'Or de poesia 1992).

  

COMENTARI

 Aquest poema està estructurat en quatre estrofes. La primera i la segona estrofa tenen quatre versos i les dues últimes tenen tres versos. Tots els versos són de vuit síl·labes, per tan aquest poema és d’art menor. La rima és consonant i és: ABAB, ABAB, CDC, DCD. En la primera estrofa del poema el poeta ens diu que no va anar a la guerra, ni tampoc a la teràpia d’aquesta, no fa concursos i no va per la via Àpia, que és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Brindisi), per lo que era la via de comunicació amb Grècia i Orient.En la segona estrofa el poeta ens segueix esmentant coses personals com que no a pujat mai a un despatx, que va on el guia el nas per tan va on el guia les olors, per tan podem deduir que és una persona aficionada a les olors, i que tot això ho fa rebent moltes trompades i se sent ganàpia. En la tercera estrofa ens parla de que al poeta li encanta la primavera, que és la seva medicina. I en la última estrofa ens diu que el premi sempre l’espera.

Poema de Casasses Diners que es troba dintre de la seva obra No hi érem (premi Crítica de poesia catalana, 1994).

COMENTARI

Aquest poema està estructurat en quatre estrofes. La primera i la segona estrofa tenen quatre versos i les dues últimes tenen tres versos. Tots els versos són d’onze síl·labes, per tan aquest poema és d’art major. La rima és consonant i és: ABAB, ABAB, CDC, DCD. Aquest poema tracta com ens diu el títol del tema dels diners, uns diners que ho poden comprar tot. En la primera estrofa en diu que els diners no s’equivoquen, els diners poden comprar molts bens materials com cotxes, drogues(ens parla de la coca), roba (mitjons blancs)...En la segona estrofa ens parla de les dues postures que poden causar el fet de tenir o no diners: tenir diners són la principal causa de la riquesa però no tenir-ne provoquen pobresa, fam…En la tercera estrofa ens parla que els diners provoquen l’abandono del camp, com l’Enric Casasses que el va abandonar de jove. I en la última estrofa ens parla dels pobres que es fiquen en el camí dels rics i els rics del fàstic que el hi fan els hi donen miserables molles.

Article publicat al diari “Avui” el 25/03/03 per Melcion Mateus sobre Enric Casasses

Enric Casasses (Barcelona, 1951) ens permet tenir una imatge més completa del mosaic bigarrat que ja constitueix la seva obra, una obra que molts titllaran de dispersa odesordenada com si aquests adjectius constituïssin quelcom negatiu en si mateixos, però que en definitiva és una obra diversa i original, d'un autor que ha evitat sempre repetir-se a ell mateix sense renunciar a la seva personalitat. Ara ens arriba Que dormim? , un text signat el 1994 i anterior a l'espectacular Uh (publicat el 1997) i als poemes en prosa de Canaris fosforescents (aparegut el 2001), dos llibres també escrits durant la seva estada berlinesa. Però la publicació diferida o ajornada dels poemaris de Casasses -i vet aquí una altra accepció de la différance de Derrida- té l'efecte de deixar per més endavant qualsevol conclusió que els lectors gosin haver formulat sobre el sentit últim de l'aventura poètica de Casasses o la significació de la seva obra (en el cas que n'hagi de tenir). Tot el que se'n digui, doncs, és definitivament provisional. Que dormim? està format per dos blocs: un poema llarg, de quaranta-tres pàgines, que és el que dóna títol al llibre (i que se subtitula Cant 27 "Jo també hi era" ), i dos conjunts de peces breus , "Set poemes per a***" i "Songs for Petra" , que es poden llegir independentment. El plat fort del poemari, doncs, és aquest Cant 27 que el poeta, en nota, defineix com a "prosa retallada (i embastada i tot!)".

BIOGRAFIA D'ENRIC CASASSES

  Enric Casassas (Barcelona 1951) Poeta. Fill d'Enric Casassas i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc). És autor de La cosa aquella (1982, premi Crítica Serra d'Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de poesia catalana, 1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), D'equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Coltells (1998), Plaça Raspall: poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Que dormim (2002)